Reseña del libro "Robots de Cine. De María a Alita", realizada por Jordi Arasa en la revista @ElCinefilCat, que se puede leer en el siguiente link:
https://elcinefil.cat/2020/04/12/la-ciencia-dels-robots-en-el-cinema/
Os dejamos copia del texto a continuación (en catalán):
La ciència dels robots en el cinema
OPINIÓ 12 d'abril de 2020
Robots, cyborgs, ginoides, humanoides, autòmats i moltes més derivacions de la robòtica és el que ens proposa el llibre Robots de cine: de Maria a Alita de Jordi Ojeda. Un viatge al món de la robòtica en el cinema de la mà de no només tot un cinèfil sinó també un Doctor en robòtica i reconegut divulgador científic.
I és que per a l’ésser humà és fascinant veure un enginy mecànic que intenta imitar el moviment humà, però la robòtica no es limita només a simular el moviment, també inclou el comportament dels enginys mecànics en el seu entorn. Però aquesta fascinació ja ve de lluny des del segle XVIII que ja hi havien els primers autòmats, complexos mecanismes de rellotger que donaven moviment a enginys que imitaven formes humanes, fins i tot podien escriure cartes, i que es podien trobar en fires i exposicions. Una fascinació que tard o d’hora havia de traslladar-se al cinema, un mitjà que també va començar com a atracció de fira o circ. Metropolis (1927) va ser la primera pel·lícula de tenir un robot, ja aquest terme era de recent invenció i sent estrictes amb el seu significat, pel fet que abans s’havia fet referència a l’aparició d’autòmats i altres gins mecànics. Si a l’impacte que va tenir la presència de la pel·lícula de Fritz Lang hi afegim la popularitat que van aconseguir en els següents anys autors de ciència-ficció com Isaac Asimov o Ray Bradbury tot va portar al fet que el gènere abracés la robòtica.
I és que no hi havia res millor per representar el futur que tenir un robot a la teva pel·lícula, des de propostes més serioses com Ultimàtum a la Terra (1951) a propostes més de sèrie B com Robot Monster (1953). D’aquesta última s’ha de comentar que és una sèrie B en què el robot l’interpreta George Barrows, un actor que es va especialitzar a interpretar goril·les en el cinema (de fet es fabricava ell mateix les disfresses) i que per a Robot Monster només va haver d’incorporar una escafandre espacial a la disfressa per obtenir l’aspecte robòtic i espacial (se suposa que és un robot d’una raça invasora extraterrestre).
King Kong tindria la seva contrapartida robòtica a King Kong se escapa (1967) en una curiosa producció japonesa d’esperit Kaiju, en què robot i original s’acabaven enfrontant enfilats a la torre de Tokyo. Godzilla no seria menys i tindria el seu Cybergodzilla amb qui s’enfrontaria per primer cop a Godzilla vs Mechagodzilla (1974), un primer cop de molts que vindrien després. Ni tan sols els lluitadors mexicans deixarien passar l’oportunitat d’enfrontar-se en cel·luloide a alguna amenaça robòtica, com va fer el lluitador Neutrón a Los autómatas de la muerte (1962). Fins i tot el Pare Noel se les veuria amb robots a Santa Claus conquista los marcianos (1964), aquesta sí que és una autèntica marcianada.
1968 marcaria una nova inflexió en el món robòtic cinematogràfic, ja que 2001: una odissea espacial (1968) introduïa el personatge de HAL, una intel·ligència artificial. No tenia una aparença robotitzada ni un cos però la seva capacitat de raonar i de controlar la nau era el que li donava un matís amenaçador, i fascinant a la vegada. 2001 presentava un nou paradigma com és la intel·ligència artificial que ha arribat a la conclusió que és millor acabar amb l’ésser humà. Una idea del gènere que hem vist després en múltiples pel·lícules com Terminator, on la humanitat s’enfronta a Skynet i el seu exercit de robots assassins; a Matrix, en què la humanitat també ha sigut subjugada per les màquines o, fins i tot, a Soldat Universal: el retorn (1999) teníem una IA desbocada i prenent el control dels soldats universals. De fet, Soldat Universal (1995) ens planteja l’ésser humà com a robot, soldats americans morts en combat ressuscitats, sense voluntat pròpia, utilitzats com a màquines. El cos humà es pot articular com una forma robòtica ja sigui en forma de clons (Blade Runner), reanimacions (Soldat universal) o creacions a partir de parts (Frankenstein).
Però no tot són robots que ens vulguin assassinar, esclavitzar o conquerir. N’hi ha d’altres que simplement ens volen fer la vida una mica més fàcil com els robots de protocol C3PO i de manteniment R2D2. Però no cal anar a una galàxia molt i molt llunyana per trobar-ne exemples. A Un amigo para Frank (2012) tenim un robot domèstic i infermer que intenta ajudar en Frank, un malalt d’Alzheimer, amb qui esdevindran bons amics. En canvi a Acero puro (2011) el que tenim són robots al servei de l’espectacle de la boxa robòtica i amb qui l’amistat entre robot i entrenador humà apareixerà.
A les últimes part del llibre ja hi trobem conceptes més recents com són els drons o els nanorobots. La primera vegada que vaig sentir a parlar de la nanorobòtica va ser gracies a la pel·lícula Jason X (2001), la dècima entrega de Viernes 13 ja ambientada en un futur llunyà. En un moment donat, Jason és derrotat, per un cyborg ves per on, i cau a sobre una taula de cures en què un grup de nanorobots regeneraran al terrible assassí en una nova forma cibernètica: cyberJason. No puc més fer res més que recomanar aquesta pel·lícula, que em sembla la millor de la saga (sense sarcasmes), la que té millor sentit del ritme i, en definitiva, un excel·lent slasher.
En fi, aquests i molts més temes trobareu desenvolupats a Robots de cine: de María a Alita, en què es veu tant una evolució de la robòtica com en la seva contrapartida cinematogràfica creant una mena de viatge paral·lel entre realitat i ficció. En el cas que en algun moment vos emboliqueu amb algun dels molts termes científics que hi ha, sempre es pot recórrer a un glossari al final de llibre on s’explica tota la terminologia.
Estructurat en capítols no gaire llargs, amb un prosa entenedora, acompanyats de força fotografies a tot color i presentat en tapa dura, com a enginyer i amant de la ciència-ficció que soc no puc fer res més que recomanar-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario